Restauració del pavelló de Sant Salvador de l'Hospital de Sant Pau

L’ús final és un museu dedicat a la figura de Lluís Domènech i Muntaner, al modernisme i a les seves obres. El museu, en si, s’ha concebut amb una doble finalitat: la restauració de l’edifici i del seu contingut interior —el drac central i l’exposició— realitzats per museografia. L’edifici està format per dues plantes (baixa i primera) i golfes. A cada planta hi ha una nau central anomenada Sala de Malalts i, al costat, una sala circular anomenada Sala de Dia; a l’altre costat, una sala hexagonal. A la part del darrere hi ha un cos posterior, comunicat per un cos anomenat “de transició”. A la Sala de Malalts s’ha reforçat estructuralment el forjat i els nervis superiors de les voltes. S’ha recrescut el nivell del paviment, incorporant-hi a l’interior les instal·lacions de terra radiant i d’altres de tensió i senyal per a la museografia. L’acabat del paviment s’ha fet amb la fabricació i col·locació de 54.000 peces hidràuliques hexagonals, realitzades manualment igual que l’original. El conjunt de parets i sostres de la sala s’han restaurat totalment, i s’han fet dibuixos i peces ceràmiques noves, també fabricades manualment i col·locades amb mètodes tradicionals. En total, unes 40 tipologies diferents i 15.000 peces noves. A la Sala de Dia (anomenada així perquè hi entra llum tot el dia pels finestrals) s’ha restaurat tot el sostre de la cúpula. A la sala hexagonal s’ha enderrocat l’antic ascensor i s’ha refet el sostre, incorporant-hi un revestiment ceràmic que no existia. S’ha construït una escala helicoidal nova, metàl·lica i revestida de marbre, i s’ha annexat amb un nou ascensor per comunicar les dues plantes. Prèviament s’han enderrocat voltes i reforçat les empentes de l’edifici amb un reforç perimetral. L’escala de cargol de pedra original s’ha restaurat incorporant-hi nous tancaments. Tots els paraments no revestits amb ceràmica vidriada s’han acabat amb estuc de calç aèria pigmentada i aplicada de manera tradicional. A la nau central de la planta baixa, on hi ha les vitrines del museu, s’ha excavat i executat galeries que oculten totes les instal·lacions de climatització, enllumenat i dades. També s’ha incorporat terra radiant a la llosa nova de planta, acabada amb un microformigó tècnic. El cos de transició de les dues plantes s’ha restaurat, i al cos posterior s’ha fet tot un reforç previ estructural, ja que les parets estaven molt malmeses per intervencions afegides durant els anys. S’hi ha instal·lat un segon ascensor i s’han habilitat les sales annexes al museu, lavabos i magatzem.